Subconca del Mogent

Riera de Cànoves (Cardedeu)

El Mogent neix de les aigües que provenen del Pla de la Calma, en concret de les rieres de Cànoves i de Vilamajor, les quals prenen les aigües dels indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.).

A la seva capçalera, la riera de Cànoves pren el nom de riera de Vallforners, i és aquí on hi trobem l’únic embassament de la conca del Besòs: el pantà de Vallforners. A l’alçada de Llinars i Cardedeu, les dues rieres esmentades s’uneixen al Mogent, que circula per la part més meridional i baixa de la plana vallesana, fins arribar a Montmeló i Montornès del Vallès on, en unir-se al Congost, donarà lloc al Besòs.

La subconca del Mogent té una superfície de 180 km2 i el riu Mogent, una longitud de 31,4 km. És la subconca que presenta un major grau de conservació, tant a la seva capçalera com en el seu tram baix. A les rieres de Cànoves i Vilamajor s’hi troben interessants trams de vernedes amb una gran riquesa d’avifauna. A diferència de la resta de subconques, a la plana vallesana, sobretot a la zona compresa entre La Roca del Vallès i Vilanova del Vallès, el Mogent presenta un notable grau de naturalesa i, en conseqüència, hi trobem importants taques de bosc de ribera, així com la franja de canyissar més extensa de tota la conca, essent la boga (Typhaangustifolia) l’espècie que hi predomina. L’excepcional extensió del canyissar dóna lloc a una gran riquesa d’aus que l’aprofiten per nidificar. Per tant, el Mogent és l’únic indret de la conca del Besòs que acull regularment el pas i sojorn d’aus migratòries.

A les fotografies històriques de les rieres de Cànoves, Vilamajor, Giola i del mateix Mogent, observem la importància del bosc de ribera que, en algunes ocasions, es veu substituït per plantacions de plàtans o pollancres, tal i com s’observa a la panoràmica de principis de segle de la vall del Mogent, al seu pas per Llinars del Vallès.