La conca del Besòs, amb una superfície de 1.038 Km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès.
Els punts culminants de la divisòria d’aigües són el Pla de la Calma (1.350 m) i el Tagamanent (1.055 m) al Montseny, La Mola (1.100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt, el Tibidabo (512 m) a Collserola i El Corredor (634 m).
La major part dels cursos de la conca del Besòs neixen a la part meridional de la Serralada Prelitoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica. El seu eix principal està format pels cursos fluvials del Congost i el Besòs, al quals s’uneixen el Mogent, pel marge esquerra, i el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll, pel dret. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la Conca és de 530 km.
Clica per descarregar el PDF
| Riu/Riera | long.(km) | |
| Vilamajor | 12,5 | |
| Cànoves | 17,3 | |
| Vallromanes | 6,1 | |
| Mogent | 31,4 | |
| Martinet | 8,7 | |
| Avencó | 14,2 | |
| Vallcàrquera | 4,1 | |
| Congost | 43,0 | |
| Tenes | 28,0 | |
| Caldes | 22,6 | |
| Sec | 13,5 | |
| Collserola | 11,1 | |
| Sant Cugat | 10,2 | |
| Ripoll | 39,2 | |
| Martorelles | 5,2 | |
| Besòs | 17,7 |
La Conca té un règim hidrològic típicament mediterrani, amb uns cabals d’estiatge molt baixos, de l’ordre de 2m³/seg. a la desembocadura, que s’arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.
La Conca és deficitària en recursos hidràulics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l’aigua que consumeix.
S’hi troben dos aqüífers importants: la Cubeta de la Llagosta i el Delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 Hm³.
Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:
- La muntanya, que envolta la conca amb espais d’interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serralada Litoral).
- Les planes del Vallès, amb una important implantació urbana i industrial que es troba en creixement continu.
- La desembocadura, amb un caire totalment urbà dins l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’activitat agrícola va ser la predominant fins la dècada dels 60 i va ocupar la major part del sòl disponible. Aquest, va deixar pas a la indústria, que poc a poc va anar estenent-se i ocupant el sòl agrícola, especialment el de regadiu i tota aquella part situada al voltant dels rius.
El tipus d’indústria instal·lada a la Conca és molt variada, ja que hi estan representats gairebé tots els sectors, amb gran protagonisme del químic, el metal·lúrgic, el plàstic, la pell, el tèxtil, el material per a la construcció, el paper i l’alimentació, entre d’altres. En total, s’hi ubiquen quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.
És lloc de pas d’importants vies de comunicació que es situen vora els rius, com les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-La Jonquera, l’autovia C-17 i l’autopista A-7.
La conca del Besòs és la més poblada de Catalunya, amb més de 2 milions d’habitants que en són tributaris.
