La conca del Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de la divisòria d’aigües són el Pla de la Calma (1.350 m) i el Tagamanent (1.055 m), al Montseny; la Mola (1.100 m) i el Montcau (1.035 m), a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512 m) a Collserola, i el Corredor (634 m).

La major part dels cursos de la conca del Besòs neixen a la part meridional de la Serralada Prelitoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica. El seu eix principal està format pels cursos fluvials dels rius Congost i Besòs, als quals s’uneixen el Mogent, pel marge esquerre, i el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll, pel dret. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants d’aquesta conca és de 530 km.

Té un règim hidrològic típicament mediterrani, amb uns cabals d’estiatge molt baixos, de l’ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s’arriben a multiplicar més de mil vegades amb les tempestes de tardor.

És deficitària en recursos hidràulics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l’aigua que consumeix.
S’hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³.

Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:

La muntanya, que envolta la conca amb espais d’interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serralada Litoral).
Les planes del Vallès, amb una destacada implantació urbana i industrial que es troba en creixement continu.
La desembocadura, amb un caire totalment urbà dins l’àrea metropolitana de Barcelona.

Una conca urbana i industrialitzada

L’activitat agrícola va ser la predominant i va ocupar la major part del sòl disponible fins a la dècada dels seixanta, moment en què va deixar pas a la indústria, que a poc a poc va anar estenent-se al voltant dels rius.

El tipus d’indústria instal·lada a la Conca és molt variada, ja que hi estan representats gairebé tots els sectors, amb gran protagonisme del químic, el metal·lúrgic, el plàstic, la pell, el tèxtil, el material per a la construcció, el paper i l’alimentació, entre altres. En total, s’hi ubiquen quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.

És lloc de pas d’importants vies de comunicació que se situen vora els rius, com les línies de tren d’alta velocitat, les de Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Jonquera, l’autovia C-17 i l’autopista A-7.

La conca del Besòs és la més poblada de Catalunya, amb més de dos milions d’habitants que en són tributaris.

Xarxa Natura 2000

La Unió Europea va incloure l’any 2006 part del riu Congost (amb un petit tram també del Mogent i el Besòs) dins la Xarxa Natura 2000, iniciativa europea més important de preservació de la natura, i així ha esdevingut un dels pocs rius urbans amb aquesta catalogació. Exactament, es tracta del tram que va des de la Garriga fins al naixement del Besòs, inclòs també el tram final del riu Mogent, passant així per les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montornès del Vallès, Montmeló, Mollet, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. L’espai té 30 km de longitud i una superfície de prop de 358,5 hectàrees. En aquest vídeo hi trobareu tota la informació sobre aquest espai i aquesta catalogació.

Fets històrics

De la història recent de la nostra conca hi ha dos fets destacables. El primer va tenir lloc el 25 de setembre de 1962 quan els forts aiguats caiguts a diferents punts de la conca del Besòs van provocar uns 700 morts i més de 300 desapareguts, segons xifres oficials. La pitjor part se la va endur el Ripoll, amb la ciutat de Terrassa com a epicentre de la catàstrofe. Abans del seu aiguabarreig amb el Besòs, el Ripoll va arribar a transportar 1.234 m3/s i l’aigua va arribar als 4,3 m d’alçada.

Els rius es van desbordar i es van emportar al seu pas cases, barraques i totes les construccions que s’hi havia instal·lat a la plana al·luvial.

L’altra, de menor magnitud, va ser la riuada que va tenir lloc el 10 d’octubre de 1994 al riu Tenes, especialment al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana. Segons els experts, l’incendi forestal que, aquell mes de juliol, havia cremat bona part dels boscos dels cingles de Bertí, a la capçalera del riu, va fer que els cabals dels rius s’omplissin de gran quantitat de troncs i branques cremades que van embussar els ponts. A més dels nombrosos danys materials (uns 260 habitatges i quatre indústries inundades) es van haver de lamentar un total de cinc víctimes mortals, dues a Santa Eulàlia i tres a Bigues a Riells.

Conca del Besós Besòs, Terra, Natura, Indústria i Resiliència

Conca del Besòs

Una conca urbana i industrialitzada

Xarxa Natura 2000

Fets històrics

Galeria d'imatges