Aquest matí, la Sala d’Actes del Consorci Besòs Tordera ha acollit la Jornada Tècnica de Medi Ambient, organitzada pel Consorci i adreçada a tècnics municipals, regidors, representants d’ajuntaments i altres organismes i professionals dedicats a aquest àmbit. La trobada ha comptat amb una cinquantena d’assistents.

Les ponències s’han iniciat tocades les 9 del matí amb la intervenció de l’empresa IC5Team que ha presentat la seva aplicació per a mòbils IASTracker. Es tracta d’una eina innovadora que permet, amb només un telèfon mòbil, geolocalitzar espècies de fauna i flora invasores. “El valor afegit d’aquesta informació és que ens permet conèixer si aquestes espècies estan ubicades a zones d’interès ambiental o a prop d’infraestructures que es puguin malmetre, amb la qual cosa es facilita l’actuació posterior. És una eina de divulgació i educació, però també de planificació i gestió”, han explicat els seus creadors.

Seguidament, ha arribat el torn del naturalista i rastrejador professional Benjamin Sanz, qui ha aportat molta informació gràfica sobre els rastres que deixen alguns mamífers, especialment la llúdriga i el cabirol, a la natura. “La llúdriga està en ple procés d’expansió a Catalunya, després que als anys 80 hagués pràcticament desaparegut de tota aquesta geografia”, ha matisat.

En aquest sentit, Lluís Gascon, del Grup Ornitològic del Tenes (GOT), i Manel Isnard, responsable de Medi Fluvial del Consorci, han dedicat la seva intervenció a explicar detalladament el retorn de la llúdriga al riu Tenes, tot acompanyat amb les imatges que s’han captat fins ara de l’animal a diversos punts del riu. “Sigui amb fotografies de l’animal o amb rastres i petjades, en aquests moments podem afirmar que la llúdriga ja s’ha estès per tota la conca del Besòs”, matisava Gascon durant la seva intervenció.

Les tècniques de bioenginyeria per a la restauració fluvial també han tingut espai en aquesta jornada. Albert Sorolla, de l’empresa Naturalea, ha aportat una àmplia mostra d’algunes de les més emprades actualment, com l’entramat o els tamisos. “El valor afegit de la bioenginyeria és que ens permet assentar talussos i fer actuacions a les lleres dels rius d’una manera poc invasiva i fent servir la mateixa natura”, ha subratllat Sorolla.

L’Urban River Lab, primers resultats
Eugènia Martí, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, i Francesc Sabater, doctor del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), han estat els encarregats de fer les xerrades relacionades amb el laboratori experimental instal·lat a l’EDAR Montornès del Vallès, Urban River Lab (URL), durant les quals s’han donat a conèixer les primeres dades extretes de les investigacions dutes a terme durant l’any 2015. “Hem detectat que el que més determina la capacitat de les plantes de depurar l’aigua efluent de depuradora no és la planta en si, sinó tot el microsistema i bacteris que es desenvolupa en les arrels, el que denominem rizosfera”, ha matisat Sabater. Segons aquests primers resultats, les plantes analitzades (jonc, canyís i lliri groc) disminueixen el nitrogen, el carboni i ajuden en els processos de la reducció d’amoni. “Aquests resultats no es queden al laboratori, sinó que ja els estem aplicant en restauracions, com és el cas del projecte Restaurarío que s’està duent a terme a la riera de Cànoves (Cànoves i Samalús)”, han matisat.

Durant la seva intervenció, Fernando Garcia, gerent de Drenatges Urbans del Besòs, S.L. (DUB), ha posat l’accent en la importància del manteniment del clavegueram i dels diferents sistemes de drenatge sempre intentant millorar el medi ambient.

Per últim, Albert Solà, gerent del Consorci, ha fet una breu exposició sobre els programes suport que s’ofereixen als municipis consorciats (plans directors de clavegueram, per a la restauració fluvial, per a la supressió d’abocaments al medi i per a l’execució d’obres de clavegueram).

Sergi Mingote, president del Consorci, posava el punt final a aquesta intensa jornada tocades les 14 hores. “És una gran satisfacció veure aquesta sala plena de gent que treballa i s’interessa pel medi ambient, pel medi fluvial que ens envolta. I hem de continuar treballant en aquesta línia, col·laborant i sumant coneixement i sinergia entre diferents organismes, com universitats, empreses i d’altres professionals”, ha conclòs.

Els assistents han pogut veure una mostra, instal·lada per a l’ocasió a l’exterior de l’edifici del Consorci, amb material de rastreig i de rastres de diferents espècies, caixes-niu i material aplicat a la bioenginyeria.