L’ampliació i remodelació de la instal·lació permetrà millorar la qualitat de l’aigua efluent al Besòs, fet que revertirà en la preservació del medi fluvial i la seva biodiversitat

Es preveu que cap al darrer trimestre de l’any les obres estiguin totalment enllestides i en ple rendiment

Aquest migdia, Josep Monràs, president del Consorci, acompanyat per la vicepresidenta Neus Garcia,  i professionals i tècnics del Consorci, han fet una visita a les obres que s’estan duent a terme a l’EDAR la Llagosta. La visita també ha comptat amb la presència d’Òscar Sierra, alcalde de la Llagosta; acompanyat per regidors i tècnics municipals; i d’una àmplia representació de professionals i tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entre els quals Isabel Gandullo, cap de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals.

Monràs ha destacat que aquest projecte ha estat possible gràcies a “la complicitat i la col·laboració entre administracions, especialment entre l’ACA i el Consorci, imprescindible per seguir avançant en les infraestructures de sanejament”. “Sense aquest treball conjunt coses com aquesta no serien possible”, ha matisat. Per últim, ha tingut paraules d’agraïment i record per als seus predecessors en el càrrec de president del Consorci, Joan Vila i Sergi Mingote, impulsors també de tota aquesta reforma.

Per la seva banda, Òscar Sierra, alcalde de la Llagosta, ha agraït la ferma aposta de les diferents administracions per seguir recuperant l’entorn del riu Besòs. “És un projecte de futur que ens beneficia a tots, que ens ajudarà a assolir un riu òptim i a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”, ha conclòs.

Durant la visita, que ha durat aproximadament una hora, s’ha fet un recorregut guiat per l’EDAR a càrrec de Simon Riera, responsable d’Enginyeria del Consorci, i Amadeu Vila, director d’Obra, que han detallat els aspectes més importants i significatius del projecte (vegeu aquí plafons explicatius del projecte).

La part més important d’aquestes obres, que es van iniciar l’any 2019 amb un pressupost superior als 14 milions d’euros, ha consistit en la construcció d’un tercer decantador secundari i un nou reactor biològic, tot i que també s’han fet múltiples millores i adequacions d’altres aspectes del funcionament de la depuradora. Aquest conjunt de reformes farà possible l’eliminació de la matèria carbonosa i de la matèria nitrogenada, assolint una molt baixa concentració de nitrogen total a la sortida de l’EDAR (inferior a 10 ppm). Aquest fet incrementarà la qualitat de l’aigua efluent de l’EDAR al riu Besòs i revertirà en la millora de l’entorn fluvial.

L’eliminació de nutrients, com l’amoni i els fosfats, és la base per a la recuperació del medi fluvial i la seva biodiversitat, tant de flora com de fauna. Durant els pròxims mesos, la nova part construïda anirà entrant en funcionament de manera progressiva i cap a l’últim trimestre de l’any ja estarà totalment operativa.

L’EDAR la Llagosta va ser construïda l’any 1994 (amb un tractament fisicoquímic) i ampliada, per primer cop, l’any 1998 (amb tractament biològic). Tracta les aigües residuals urbanes i industrials de nou municipis del Vallès Oriental i Vallès Occidental: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Es calcula que dona servei a una població de 136.291 habitants i un total de 1.641 establiments potencialment contaminadors. Està dissenyada per tractar un cabal diari de 43.000 m³, que arriba mitjançant una xarxa de col·lectors en alta d’aproximadament 60 km. L’EDAR i el conjunt de la xarxa de col·lectors conformen el que es coneix com a Sistema de Sanejament la Llagosta.

Recordem que la xarxa de sistemes de sanejament desplegada a la conca del Besòs a partir dels anys noranta, actualitzada amb la implementació de millores i importants avenços en els processos de sanejament, ha permès la recuperació progressiva, tant de les seves aigües com de la seva biodiversitat, recuperant espècies tan emblemàtiques com el blauet o la llúdriga, extingides durant dècades d’aquest espai fluvial.