La UAB i el Consorci Besòs Tordera han presentat avui el conveni de col·laboració que permetrà la creació de l’Observatori del Besòs amb l’objectiu de desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs a mitjà i llarg termini a través d’indicadors biològics, hidromorfològics i fisicoquímics.

L’acte ha tingut lloc a la seu del Consorci Besòs Tordera amb la presència de la rectora de la UAB, Margarita Arboix; l’investigador de l’ICTA-UAB Martí Boada i el president del Consorci Besòs Tordera, Joan Vila.

El seguiment de la conca es farà mitjançant el seguiment de diatomees, macroinvertebrats, peixos, vegetació de ribera, amfibis, aus, mamífers i de paràmetres hidrològics i fisicoquímics. A més, l’Observatori del Besòs fomentarà activitats dins el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA) destinades a la ciutadania en general amb l’objectiu de difondre els resultats obtinguts a la recerca i fomentar l’interès social envers l’ecosistema fluvial.

L’Observatori del Besòs es posarà en marxa durant el 2018 sota la coordinació de l’ICTA-UAB, amb la direcció del Dr. Martí Boada i amb el finançament del Consorci Besòs Tordera. L’Observatori neix després de la realització, al llarg de l’any 2017, de l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017), elaborat per l’ICTA-UAB, amb el suport del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i finançat pel Consorci Besòs Tordera. Es tracta d’una anàlisi comparativa de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs, 20 anys després de la publicació de l’Estudi de la biodiversitat a la conca del Besòs (1997), que representà una primera radiografia de l’estat de la conca.

Millora de la biodiversitat en les últimes dues dècades

Durant l’acte s’ha presentat el vídeo La conca del Besòs. Una mirada socioecològica (1997 – 2017) que resumeix els principals resultats de l’estudi, que comprèn la xarxa hidrogràfica de la conca del Besòs, formada pels 182 quilòmetres de longitud dels sis rius principals: el Mogent, el Congost, el Tenes, la Riera de Caldes, el Ripoll i el Besòs.

L’informe posa de manifest la millora aconseguida en aquest període gràcies especialment a la implantació d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) arreu de la conca i als avenços en els processos de tractament de les aigües residuals que han permès la reducció d’amoni o de sals presents a l’aigua, un fet rellevant considerant que a la conca hi viuen més de dos milions de persones. A més, destaca l’expansió d’espècies clau indicadores de qualitat i de recuperació, on destaquen els casos del blauet i de la llúdriga, però alhora també posa de manifest la propagació d’espècies indicadores d’alteració com la tortuga de Florida i el visó americà.

Pel que fa als índexs de qualitat de l’estat de l’aigua i les riberes, s’ha observat una millora generalitzada en el valor indicador dels macroinvertebrats, així com en el de vegetació de ribera i de peixos als cursos mitjans de la conca. En termes de biodiversitat, l’estudi recull un increment en el nombre d’espècies d’aus citades als sistemes fluvials de la conca, passant de 110 a 138, així com de libèl·lules (de 28 a 33) o de rèptils (de 7 a 14).

Per últim, dins l’anàlisi territorial l’informe evidencia l’increment de la superfície de les àrees urbanitzades a l’entorn del riu, així com de la reducció dels conreus i de les pinedes de pi blanc.