Palé va ser una de les impulsores de la creació de l’ens, que va començar a gestar-se l’any 1981 i que naixia el 29 de febrer de 1988 com a Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.

La granollerina Anna Maria Palé i Llavina (1927) va morir el passat diumenge, 25 de febrer, a la seva ciutat natal. Gran activista social i política, Palé va ser una de les impulsores del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (des de 2017, Consorci Besòs Tordera) i es va convertir el 29 de febrer de 1988 en la primera presidenta de l’ens, càrrec que va ocupar fins al 1992. Sota el seu mandat, es va publicar el primer Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals del Consorci (febrer 1991); es va dur a terme la primera inspecció de control d’abocaments (març 1991), i es va impulsar la posada en marxa de l’EDAR Granollers, la primera gestionada pel Consorci, amb tractament físic químic (juliol 1992).

Regidora socialista a l’Ajuntament de Granollers (1979-1999), Palé sempre ha estat molt vinculada al riu Congost i, quan va arribar a la política, ràpidament es va fixar com a objectiu recuperar el riu i la seva conca. Palé recordava l’any 2013, amb motiu del documental commemoratiu dels 25 anys del Consorci, com havien estat els inicis de la creació d’aquest ens. “Els inicis del Consorci van ser fantàstics, teníem molta il·lusió i entusiasme. Vam començar a treballar l’any 81 i vam constituir una comissió gestora, però no va ser fins al 88 que vam poder ser administració actuant, vam trigar uns anys a aconseguir que ens donessin aquest permís. Tots els ajuntaments, tots els municipis, de diferents colors polítics, es van consorciar, i jo penso que ha estat un model d’èxit, perquè es va mirar pel bé comú”, recordava emocionada. (Podeu veure el documental en aquest enllaç).

Anna Maria Palé també va ocupar un dels capítols del llibre d’entrevistes “30 anys, 30 mirades” (i part del documental homònim), que el Consorci va editar l’any 2018 amb motiu del seu 30è aniversari. En aquesta entrevista, Palé recordava algunes de les persones que la van acompanyar: “Encara recordo la gran feinada que es va haver de fer perquè s’hi anessin apuntant els ajuntaments de la conca. Els convencíem dient-los: ‘Oi que el riu no té muralles? Doncs aleshores tant és que siguis de la Roca del Vallès com de Granollers’. Amb la Rosa Martí, l’alcaldessa de Parets, vam anar seguint tots els ajuntaments que no havien signat encara. No vam mirar el color polític. Els de Santa Coloma i de Sant Adrià de Besòs van empènyer molt. La Pilar Puig, regidora de Santa Coloma, va presidir la Comissió Gestora que vam crear”. Durant aquesta mateixa entrevista, confessava, una mica amoïnada, que ja li costava caminar per acostar-se al Congost, però destacava orgullosa: “M’expliquen que està magnífic i que la gent l’aprofita moltíssim”.

Per als que van coincidir amb ella durant el seu període al capdavant del Consorci, Anna Maria era entusiasme i il·lusió. “Sens dubte, ens va saber encomanar la seva capacitat de creure que la recuperació d’aquells rius tan contaminats era possible i sempre amb el seu tarannà, tan humà i generós”, ha recordat el gerent de Consorci, Albert Solà, qui va ser el primer inspector d’abocaments de l’ens.

L’actual president del Consorci, Òscar Sierra, ha destacat: “Avui el Consorci se sent una mica orfe, ens ha deixat una de les seves creadores. Una dona pionera en la lluita mediambiental i en la recuperació d’uns entorns fluvials contaminats i degradats”. “Si avui, la conca del Besòs està plena de biodiversitat, si la gent torna a gaudir d’aquests espais, és gràcies a l’Anna Maria i totes les persones que la van acompanyar i van creure que això era possible. L’Anna Maria va posar la llavor del que és avui dia el Consorci i no puc més que expressar-li agraïment i admiració, tant en nom meu com de tots els presidents que m’han precedit i de tots els professionals que han format i formen part de la seva història”, ha conclòs.