Una seixantena de persones han assistit aquest dijous al matí a la Jornada Tècnica: Matinal d’R+D+I que s’ha organitzat a la seu del Consorci.

Tocades les 10 del matí, el president del Consorci, Joan Vila, ha estat l’encarregat d’obrir la sessió posant l’èmfasi en l’aposta que s’està fent des del Consorci en aquest àmbit. “Estem vivint uns moments de canvis on tot evoluciona ràpidament i hem d’atrapar el futur. Per fer-ho cal una col·laboració molt estreta entre el Consorci i el món del coneixement, com estem fent amb universitats i centres de recerca”, va ressaltar.

Durant la primera part de la matinal es van presentar els projectes d’investigació que estan duent a terme tres estudiants de doctorat amb la col·laboració del Consorci. El projecte qWater, de Josep Pascual, doctorand de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), està dedicat a la supervisió i control intel·ligent de sistemes de sanejament basat en mineria de dades i entorns visuals. L’objectiu és obtenir una eina amb la qual poder arribar a gestionar qualsevol sistema de sanejament i, fins i tot, altres tipus d’instal·lacions, mitjançant l’obtenció del coneixement existent en els històrics de dades emmagatzemades. Actualment, s’està fent la recerca als sistemes de sanejament de Caldes de Montbui i Granollers.

Per la seva banda, Chiara Cosco, doctoranda de la UPC, va explicar el seu projecte SewMo, centrat en la modelització i l’estudi d’abocaments en episodis de pluja. L’objectiu és buscar alternatives perquè l’escorrentiu no vagi a parar directament al medi receptor quan, en episodis de pluja torrencial, se superi la capacitat de tractament del sistema de sanejament.

Per últim, el doctorand de la Universitat de Girona (UdG), David Palma, està treballant en el projecte ReVal, per a la valorització de residus en EDAR. La finalitat d’aquest estudi és que les EDAR esdevinguin també centres de recuperació i generació de recursos.

Urban River Lab

La segona part de la jornada, encetada cap al migdia, s’ha dedicat a presentar als assistents el laboratori a l’aire lliure instal·lat a l’EDAR Montornès del Vallès, l’Urban River Lab (URL), una instal·lació única i pionera a tot l’Estat. Des de la seva posada en marxa, a finals de 2014, s’han dut a terme diferents experiments. L’any 2015 es va dedicar a estudiar el paper de quatre espècies de plantes halòfites (lliri groc, canyís, jonc i boga), en la depuració de l’aigua efluent de depuradora. Eugènia Martí, científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, ha exposat els resultats obtinguts fins al moment: “S’ha demostrat que aquestes plantes i tota la rizosfera que creen amb les seves arrels ajuden a afinar encara més l’aigua efluent de les EDAR, que va a parar al riu i que, en el cas de la conca del Besòs, suposa gran part del cabal total”. Durant l’any 2017, l’URL va acollir noves experimentacions que ara es troben en fase d’anàlisi i extracció de dades.

L’URL ha estat promogut pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), el CEAB-CSIC, l’empresa Naturalea i el Consorci, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montornès del Vallès.

Estudi de biodiversitat de la conca del Besòs

Durant la part final de la Matinal R+D+I ha tingut lloc la presentació de l’estudi “Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017)”, finançant i coordinat pel Consorci i elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, amb el suport del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). “La instal·lació, arreu de la conca, de les EDAR i els avenços en els processos de tractament de les aigües residuals han estat cabdals per a la millora dels entorns fluvials, que han experimentat un increment de la biodiversitat i de les espècies indicadores de qualitat i recuperació, com ho són la llúdriga i el blauet”, ha exposat la doctora Sònia Sánchez, de l’ICTA (UAB). L’informe, que analitza de forma exhaustiva tots els rius de la conca, també posa de manifest com aquesta recuperació ha provocat l’arribada d’espècies exòtiques indicadores d’alteració, com la tortuga de florida i el cranc americà. En paraules de Sánchez, “aquest estudi demostra que encara queda molta feina per fer, però el camí recorregut marca la bona direcció”.

L’emissió del documental “30 anys, 30 mirades”, realitzat enguany per commemorar els 30 anys de vida del Consorci, ha servit per posar el punt final a la sessió.