El riu Ripoll neix a la serra de Granera, en concret al Sot del Galí, a 640 m d’altitud, dins del terme de Sant Llorenç Savall, i aboca les seves aigües al Besòs, al terme de Montcada, a tan sols 35,5 m d’altitud. Ara bé, la major part dels torrents que alimenten el Ripoll -com la Carda o el Matalonga- neixen al massís de Sant Llorenç del Munt, on trobem la màxima cota de la conca del Besòs, és a dir, els 1.101 m d’altitud de la Mola.
Tots aquests torrents s’encaixen entre els conglomerats de Sant Llorenç i donen lloc a un gran nombre d’esquerdes i avencs que provoquen que la circulació subterrània de les aigües sigui molt més important que la superficial. Les característiques geològiques i climatològiques pròpies del Ripoll fan que només circuli aigua pels torrents després de les pluges i, per tant, el bosc de ribera (gatelledes i omedes) és exclusiu d’algunes raconades del Ripoll i d’alguns torrents que baixen del massís de Sant Llorenç del Munt.
Les seves principals rieres efluents són el riu Sec (13,5 km), Collserola (11,1 km) i Sant Cugat (10,2 km).
La conca del Ripoll té 243 km2 i està situada a la part més occidental de la conca. El cabal mitjà anual del Ripoll és 1,19 m3/s i té un recorregut de 39,5 km. Per tant, és un riu amb poc cabal i molta irregularitat i torrencialitat, fet que genera poques revingudes, però molt intenses.
En referència a l’ús del territori, trobem dues realitats ben diferenciades. D’una banda, la muntanya ha perdut pràcticament el paisatge en mosaic i s’està convertint en un territori eminentment forestal, fet que genera una major fragilitat davant del risc d’incendi. D’altra banda, tenim la plana, on el riu passa al voltant d’àrees urbanes molt poblades, com Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.
La major part de les terrasses del Ripoll han estat ocupades per l’activitat agrària i industrial. En el tram mitjà del Ripoll trobem un interessant patrimoni cultural que va lligat al riu, com són els molins fariners i les indústries tèxtils del segle XIX.
-
Primavera -
Estiu -
Tardor -
Hivern
