Les aigües que formen el riu Congost provenen de tres indrets: els cingles de Centelles, la plana de Vic i el pla de la Calma. El riu pren el seu nom del congost que ha format en travessar la serralada prelitoral entre els cingles de Bertí i el pla de la Calma.

Aquest congost ha estat, històricament parlant, un passadís de comunicació entre les planes del Vallès i les terres d’Osona i el Pirineu. Fruit d’aquesta situació estratègica, aquest congost, no només ha estat solcat pel riu, sinó també pel ferrocarril i les carreteres. El riu s’ha vist cada cop més delimitat per les vies de comunicació i per l’activitat constructiva i industrial que ha arribat fins a la mateixa llera. Un cop el Congost arriba a la Garriga s’endinsa en la plana vallesana recuperant amplada, però continua emmarcat en alguns sectors per murs de formigó o talussos.

La subconca del Congost té una superfície de 210 km2 i és, per tant, la segona en extensió, després de la del Ripoll. D’altra banda, el riu té una longitud de 43 km, fet que el converteix en el riu més llarg de la conca del Besòs, i un cabal mitjà de 0,73 m3/s.

Les seves principals rieres efluents són la riera Martinet (8,7 km), la riera d’Avencó (14,2 km) i la riera de Vallcàrquera (4,1 km).

Pel que fa a l’estat de conservació d’aquesta subconca, destaca el bon índex de conservació de les rieres de la capçalera. En concret, la riera de l’Avencó presenta, en nombrosos trams, unes magnífiques vernedes. A la plana, el  Congost s’eixampla producte dels diferents nivells de terrasses fluvials que ha format. Aquestes han estat aprofitades per ubicar-hi creixements industrials i espais residencials, tal com ha succeït a Granollers.