El riu Besòs neix entre Montmeló i Montornès del Vallès, producte de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost. A partir d’aquest punt, el riu continua circulant per la zona més meridional i deprimida del Vallès fins a trencar la Serralada de Marina, a l’altura de Montcada i Reixac; posteriorment el riu s’endinsa per l’anomenat pla de Barcelona fins a arribar al mar. En conseqüència, el riu Besòs és el més curt de tota la conca amb 17,7 km de recorregut i una superfície de 138,26 km², i el que presenta un major cabal mitjà amb 4,33 m³/s.

La zona per on circula actualment el Besòs és l’espai amb més pressió antròpica de tota la conca. Destacaríem la zona de l’aiguabarreig entre el Besòs i el Tenes com l’únic indret amb un cert interès faunístic. La resta de la llera ha patit nombroses transformacions fruit de l’extracció d’àrids, de la construcció d’endegaments o la construcció de l’autopista i la Línia d’Alta velocitat, entre altres.