L’estudi “Projecte pilot de restauració per pal·liar els efectes de l’abocament de les EDAR’s en rius intermitents (RestauraRío)” es durà a terme en un tram de 300 m ubicat a Cànoves i Samalús.

La investigadora del departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Marta Tobella Sanmartí, amb el suport i la col·laboració del CSIC-CEAB (Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Centre d’Estudis Avançats de Blanes), Naturalea, l’Ajuntament de Cànoves i Samalús i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, ha aconseguit una ajuda de la Fundación BBVA per a projectes d’investigació.

 “Projecte pilot de restauració per pal·liar els efectes de l’abocament de les EDAR’s en rius intermitents (RestauraRío)” pretén conèixer si mitjançant determinades accions en el medi fluvial es pot arribar a mitigar l’efecte de les aigües efluents de les depuradores al riu. Per aquest motiu, la investigació es durà a terme a la riera de Cànoves, en un tram de 300 m, tot just on té lloc la sortida de l’aigua efluent de l’EDAR Cànoves, i amb un entorn de bosc de ribera d’uns 6.000 m². La riera de Cànoves és un riu típicament mediterrani on les aigües depurades suposen entre un 30 i un 100% del cabal circulant, segons l’època de l’any.

L’objectiu de l’estudi és incrementar el coneixement existent en el camp de la recuperació de l’hàbitat i la fauna aquàtica dels trams influïts per EDAR’s als rius mediterranis.

El projecte d’investigació, que té una durada de 3 anys, preveu la restauració d’aquest tram mitjançant l’aplicació de diferents tècniques de bioenginyeria i la creació d’una zona humida o bosc inundable que permetrà la recirculació de part de l’efluent en funció del cabal circulant a cada moment. D’aquesta manera, es vol aconseguir un equilibri entre la càrrega abocada per l’EDAR i la capacitat de càrrega del sistema per assegurar l’hàbitat fluvial i els serveis ecosistèmics.