Durant tota aquesta setmana un grup d’investigadors de diferents països (Regne Unit, Alemanya, Luxemburg i Estats Units d’Amèrica), juntament amb estudiants de doctorats de diferents universitats europees, han dut a terme uns treballs intensius d’investigació al laboratori Urban River Lab, instal·lat a l’EDAR Montornès del Vallès. La recerca també ha comptat amb professionals de la Universitat de Barcelona, de Naturalea i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, impulsors d’aquesta instal·lació. Ahir es van donar a conèixer aquests treballs i algunes de les primeres conclusions.

L’URL, en marxa des del passat mes de gener, compta amb 18 canals de 12 m de llargària, que simulen rius urbans, on s’han plantat cinc espècies pròpies de ribera: canyís, lliri groc, boga, lisimàquia i un tipus de jonc. Tot i aquesta diversitat, aquests treballs d’experimentació s’han centrat en el lliri groc. “Ens hem centrat en el lliri groc perquè està més desenvolupada i mostra una graduació més forta que la resta, la qual cosa vol dir que té una alta capacitat de bioreacció”, ha puntualitzat Maria Eugènia Martí, científica titular del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC.

La investigació s’ha centrat en dos grans aspectes: en primer lloc, les diferències de qualitat de l’aigua dels canals amb lliri groc amb la dels canals sense vegetació i, en segon lloc, com funciona la vegetació durant els episodis de sequera, tan propis dels rius mediterranis. “Quan  no hi ha aigua superficial, continua havent-hi subterrània, i volem saber com actuen les arrels també sobre aquesta aigua. A més, amb la simulació d’un moment de crescuda, podrem testar si la capacitat bioreactiva d’aquesta espècie es manté, s’anul·la o s’incrementa”, ha explicat Martí.

Més de 20 professionals han estat prenent mostres i dades de la qualitat de l’aigua al seu pas per aquests canals, les quals ara han de ser analitzades i interpretades per poder extreure conclusions definitives que ajudin a entendre com funciona la vegetació a les lleres. Tot i això, Martí ha avançat que “hem comprovat com al llarg de tot el canal amb lliri groc l’amoni que conté l’aigua efluent de depuradora es redueix molt significativament, passant de 0,8 mil·ligrams per litre a 0,3”.

Per a Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, “els primers resultats d’aquest laboratori ens confirmen que les plantes tenen una incidència molt important en la qualitat de l’aigua, els resultats són molt esperançadors”.

Les investigacions en aquesta instal·lació, pionera i única a Europa, ajudaran a entendre com afecta i influeix la vegetació en la qualitat de l’aigua dels rius, informació cabdal a l’hora de dur a terme restauracions fluvials.

“Quan fem restauracions sempre tenim en compte temes físics, però mai aspectes químics, perquè fins ara no sabíem res, ni nosaltres ni arreu del món. Amb els treballs d’investigació que ens permet aquesta plataforma, quan intervinguem en un riu ho podrem fer tenint en compte que aquesta química millori, que els paràmetres de qualitat de l’aigua millorin substancialment només canviant petites tècniques de restauració: què, on i com plantem i com ordenem les entrades d’aigua de les EDAR als rius, per exemple”, ha conclòs Sorolla.

L’experiment dut a terme aquesta setmana s’emmarca en un projecte finançat per la fundació britànica Leverhulme Foundation, sota la coordinació del doctor Stefan Krause, de la Universitat de Birmingham (Regne Unit). Així mateix, també compta amb finançament del programa Marie Curie de la Unió Europea.

L’URL, nascut en el marc del projecte europeu de recerca INTERFACES (Marie Curie Actions Initial Training Networks ITN de la Unió Europea), està promogut pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Naturalea-Conservació SL, amb la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, l’Ajuntament de Montornès del Vallès i el projecte Cleanleach.