El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i el Consorci Besòs Tordera van celebrar ahir la jornada tècnica “Del biogàs al biometà, una font d’energia verda i de proximitat. El projecte BioVO”. Un centenar de professionals i tècnics van omplir la sala gran de l’Hotel Ciutat de Granollers amb l’objectiu de conèixer en profunditat el projecte conjunt d’ambdues administracions i copsar la situació actual del biogàs i de la producció de biometà a Catalunya, Espanya i Europa a través de les diferents ponències d’experts i professionals.

Josep Monràs, president del Consorci Besòs Tordera; Albert Camps, president del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, i Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, van ser els encarregats d’obrir la sessió.

Durant la seva intervenció, Josep Monràs va destacar que aquest “és un projecte que neix de la suma de dues institucions que provenen del món municipal, que sempre ha estat innovador i ha treballat pel present i, especialment, pel futur”. “Avui més que mai és important que les administracions es donin la mà en benefici de la ciutadania i del planeta, perquè la lluita contra la contaminació i la garantia del subministrament elèctric ens afecta a tots i totes”, va concloure.

Per la seva banda, Albert Camps va expressar el seu desig que “en un futur hi hagi més projectes com aquest arreu de Catalunya i Espanya, assegurant així l’aposta per les energies renovables i ajudant a la descarbonització i a l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030”.

Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, va felicitar la tasca d’ambdós Consorcis “per aquest projecte pioner” i va agrair que s’hagués escollit Granollers i el marc de la Fira d’Economia Verda i Circular per fer la presentació oficial “d’aquest projecte de present i futur”.

Característiques del projecte BioVO

Begoña Martínez, cap de Territori del Consorci Besòs Tordera, i Vanessa Abad, directora de l’Àrea de Tractament del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, van ser les encarregades d’explicar amb profunditat les principals característiques d’aquest projecte, que es va començar a gestar l’any 2019 amb l’objectiu d’aprofitar el biogàs excedentari que es genera a la planta de residus i a l’estació depuradora d’aigües residuals de Granollers per convertir-lo en biometà, un gas renovable que permet ser injectat directament a la xarxa de gas natural. Per fer-ho possible caldrà la construcció d’una planta d’enriquiment o upgrading, que ocuparà una superfície de 620m², en un espai compartit entre les dues plantes i que estarà en funcionament el juliol de 2023. El projecte preveu una capacitat de tractament de 500 Nm³/h (amb possible ampliació a 1.000 Nm³/h) de biogàs, amb una eficiència de recuperació de metà del 99,65% i una producció inicial de biometà de 337 Nm³/h.

El projecte, amb un cost previst de 2.775.000 euros, ha rebut una subvenció d’1.012.944,76 euros per part de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) a través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER) en tractar-se d’una iniciativa que afavoreix una economia baixa en carboni i, per tant, un creixement sostenible. La resta va a càrrec dels dos consorcis.

Amb motiu de la Fira d’Economia Verda i Circular que acollirà la ciutat de Granollers del 27 al 29 de maig, el projecte disposarà d’un espai expositiu propi, que s’hi ubicarà en un espai conjunt entre els estands del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i el de la Fundació RIVUS, entitat impulsada pel Consorci Besòs Tordera, al pavelló corresponent a Economia Verda i Circular.

Blocs temàtics de la jornada

La jornada es va dividir en dos blocs. El primer va servir per emmarcar el biogàs i el biometà  en els objectius de sostenibilitat i neutralitat d’emissions en l’àmbit estatal i la seva importància com a vector energètic, més destacable encara tenint en compte l’actual marc energètic europeu amb les tensions existents en el subministrament i preus, tant de l’energia elèctrica com del gas natural i els combustibles d’origen fòssil en general.

Aquí es va incloure la intervenció de Dr. Xavier Flotats, Environmental Engineering Universitat Politécnica de Catalunya UPC Barcelona TECH, que sota el títol “El biogàs: un gas renovable” va posar de manifest la necessitat de col·laboració del sector del gas i el sector elèctric, al ser la infraestructura gasista una bateria gegant que pot emmagatzemar l’energia elèctrica d’origen renovable. També va insistir en la necessitat de conscienciar la ciutadania de la importància de dur a terme una correcta segregació dels residus per poder aprofitar després la fracció orgànica d’aquests.

Laia Sarquella, de la Divisió de Gestió Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), amb la seva ponència “El biogás en la transición energética de Cataluña” va evidenciar que, tot i haver aconseguit un 9,9% d’energia renovable en el total de consum brut energètic, encara no s’assoleixen els objectius europeus i estatals recollits al PNIEC (Plan Nacional Integrado de Energia i Clima ), que fixa un 42% de renovables per l’any 2030. Sarquella va avançar que actualment a Catalunya s’està treballant en un Pla de Desenvolupament del Biogàs i el Biometà.

Raquel Iglesias, cap de la Unitat de Biocarburants Avançats i Bioproductes del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), va exposar dins “El marco estatal del biogás. Hoja de ruta y abatimiento de huella de carbono” l’actual fulla de ruta del biogàs, aprovada recentment per l’Estat Espanyol, i que identifica les oportunitats i les directrius a seguir per impulsar el biogàs i el biometà, tant en el camp de la injecció a xarxa com en el camp del transport, tot indicant que l’aprofitament del potencial del biogàs a l’Estat podria substituir el 32% de la demanda total actual de gas natural d’origen fòssil.

El segon bloc de la jornada tenia com a objectiu conèixer l’estat d’implantació del biometà a Espanya i a Europa i avaluar les diferències. David Fernández, vicepresident de la Asociación Española de Biogás (AEBIG), amb “Biometano conectado a la red: proyectos de éxito en Europa y España”, va exposar les diferències existents en quant a mecanismes de recolzament econòmic a la producció de biometà existents a Europa, que han permès tenir actualment 992 plantes en funcionament, front les 5 plantes que existeixen actualment a Espanya, quatre de les quals han entrat en funcionament aquest darrer any, fet que denota el fort impuls que actualment està agafant aquest gas renovable. També va destacar que Espanya, amb 122 TWh/any, és el tercer país europeu amb més potencial de producció de biometà, només superat per França i Alemanya.

Cristian Toscano, Lundsby Biogas – Gerent de Vendes amb el cas de la “Planta de Vinkel en Dinamarca” va il·lustrar l’operació de la planta més gran de biometà de Dinamarca, capaç de tractar 400.000 t/any de biomassa i produir 45.000.000 de m³ de biogàs cada any, tot indicant que en aquest país esperen haver substituït l’any 2030 el consum de gas natural d’origen fòssil per biometà.