Subconca Tenes

Subconca Tenes

El Tenes neix de les aigües que davallen de les cingleres de Gallifa, del Bertí i de Centelles, així com dels altiplans de Castellterçol. En alguns d’aquests descensos les aigües generen salts i formen gorgs de gran bellesa, com és el cas de Sant Miquel del Fai.

Un cop el Tenes arriba a Santa Eulàlia de Ronçana, entra a la plana vallesana i passa a circular per relleus argilosos fins a arribar al Besòs. El Tenes és una vall que exemplifica el que és el conjunt de la conca del Besòs, ja que evoluciona d’uns paisatges rurals en la seva capçalera, fins a altres plenament industrials en el seu tram final.

La conca del Tenes té una superfície de 154 km2 i el riu una longitud de 28 km. El seu comportament és molt semblant al de la resta de rius i, per tant, l’estiu és una estació on pot arribar a quedar sec durant unes setmanes i, en canvi, la tardor és l’època de les crescudes o rierades, com la que va tenir lloc l’octubre de 1994 degut a un episodi de fortes pluges a la capçalera, que va provocar greus inundacions a la plana.

En els darrers decennis, el Tenes i els paisatges per on passa han patit importants transformacions. Per exemple, a les planes agràries que hi ha entre Santa Eulàlia i Mollet s’ha instal·lat un destacat nombre de polígons industrials, que s’alternen amb zones que encara mantenen un caràcter agrari

  • Primavera
  • Estiu
  • Tardor
  • Hivern

Alguns punts d’interès

Les Barbotes és una surgència situada al terme municipal de Bigues i Riells (Vallès Oriental) a 223 metres sobre el nivell del mar, en el mateix curs del Tenes, al costat de llevant de la construcció més septentrional del complex de Can Noguera. Es pot veure la surgència en el lloc on el Tenes presenta un eixamplament del seu curs perquè l’aigua de les Barbotes sorgeix de sota la llera del riu, de manera que provoca una mena de bullidor visible a la superfície del Tenes, tot i que l’aigua que en surt no és pas calenta. En època d’estiatge és habitual que remuntant el corrent del riu aquest estigui sec o amb molt poca aigua i d’aquí en endavant estigui ben ufanós.

Per gestionar les aigües de pluja que es recullin en el polígon del sector Mango de Lliçà d’Amunt degut a la seva impermeabilització, es va construir una bassa de laminació, on s’acumula l’aigua per sortir posteriorment al riu de manera pausada. Aquesta bassa s’ha convertit en un espai natural i és un indret molt interessant per gaudir del medi natural de Lliçà d’Amunt.

Galeria d'imatges

  • Bassa de Can Dunyo
  • Bassa de Can Dunyo