Subconca del Congost

Riu Congost (Granollers)

Les aigües que formen el riu Congost provenen de tres indrets: els cingles de Centelles, la plana de Vic i el pla de la Calma. El riu pren el seu nom del congost que ha format en travessar la serralada prelitoral entre els cingles de Bertí i el pla de la Calma.

Aquest congost ha estat, històricament parlant, un passadís de comunicació entre les planes del Vallès i les terres d’Osona i el Pirineu. Fruït d’aquesta situació estratègica, aquest congost, no només ha estat solcat pel riu, sinó també pel ferrocarril i les carreteres. El riu s’ha vist cada cop més delimitat per les vies de comunicació i per l’activitat constructiva i industrial que ha arribat fins la mateixa llera. Un cop el Congost arriba a La Garriga s’endinsa en la plana vallesana recuperant amplada, però segueix emmarcat en alguns sectors per murs de formigó o talussos.

Pel que fa a l’estat de conservació d’aquesta subconca, destaca el bon índex de conservació de les rieres de la capçalera. En concret, la riera de l’Avencó presenta, en nombrosos trams, unes magnífiques vernedes (Alnus glutinosa). En canvi, la llera del Congost al seu pas per la plana mostra un estat més degradat on, fins i tot, els arbres han estat substituïts per herbassars. En aquest tram, el riu s’eixampla producte dels diferents nivells de terrasses fluvials que ha format. Aquestes, han estat aprofitades per ubicar-hi creixements industrials i espais residencials, tal com ha succeït a la ciutat de Granollers. El geògraf S. Llobet (1968) ho descriu amb gran claredat: “La població s’ha estès sobretot al llarg de la carretera principal, sobre la terrassa alta (però a pocs metres sobre el nivell del Congost) de la riera, on ha trobat una vasta extensió planera. Més tard, ha baixat al detall de terrassa baixa, que és, a més, on recentment s’ha instal·lat la principal zona industrial”.