Subconca de la riera de Caldes

Riera Caldes (Les Elies)

La riera de Caldes neix de la unió de les rieres de La Roca i de Gallifa, als peus del Cingle de Gallifa, a una altitud de 951 m. Posteriorment, segueix per una estreta i llarga vall que transcorre entre les muntanyes del Farell i del Castell de Montbui. A l’alçada de Caldes de Montbui, la riera deixa d’estar entre muntanyes i s’eixampla en arribar a la plana vallesana.

Aquesta llenca de territori que va de Caldes de Montbui a Mollet del Vallès -on es produeix l’aiguabarreig amb el Besòs-, forma la frontera entre les dues comarques del Vallès. Segons va publicar el geògraf i pedagog sabadellenc Pau Vila (1930), la Riera de Caldes era en aquella època “una franja intermèdia entre el Vallès industrial de Sabadell i les planes agrícoles de les valls de la Riera de Caldes, el Tenes, etc.”. L’aigua de la riera -tal com observem en les fotografies històriques- s’aprofitava mitjançant rescloses per fer anar molins i poder regar. En canvi, avui en dia, aquesta franja de territori a cavall de les dues comarques presenta una elevada concentració industrial i l’agricultura ha passat a ser una activitat cada cop més testimonial.

La conca de la riera de Caldes té 111 km2 , i la riera una longitud de 22,6 km amb un cabal mitjà anual de 0,25 m3/s.