Subconca del Besòs

Riu Besòs (La Llagosta-Sant Fost de Campsentelles)

El riu Besòs neix entre Montmeló i Montornès del Vallès, producte de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost. A partir d’aquest punt, el riu segueix circulant per la zona més meridional i deprimida del Vallès fins a trencar la Serralada de Marina, a l’alçada de Montcada i Reixac; posteriorment el riu s’endinsa per l’anomenat pla de Barcelona fins arribar al mar. En conseqüència, el riu Besòs és el més curt de tota la conca amb 17,7 km de recorregut, però el que presenta un major cabal amb 4,33 m3/s. La superfície de la conca és de 138,26 km2.

El geògraf i enginyer granollerí Josep Maria Puchades (1948) ens descriu el Delta del Besòs com un fenomen geomorfològic que ha anat evolucionant constantment, ja que al segle V a.C. el riu tenia el seu aiguabarreig amb el mar a l’alçada de Sant Adrià; en canvi, de 1859 fins 1946, l’enginyer constata que el delta està retrocedint a una mitjana de 4,1m/any, fet que implica que en uns 90 anys el delta ha perdut 365 metres. Una de les causes d’aquesta regressió -que esmenta Puchades- és l’extracció d’àrids. D’altra banda, l’enginyer també ens explica com el Delta del Besòs, en temps més remots, havia arribat a tenir diferents canals de sortida cap al mar i, entremig d’aquests canals, havia existit una gran zona de maresmes amb illes documentades.

La zona per on circula actualment el Besòs és l’espai amb més pressió antròpica de tota la Conca. Destacaríem la zona de l’aiguabarreig entre el Besòs i el Tenes com l’únic indret amb un cert interès faunístic. La resta de la llera ha patit nombroses transformacions producte de l’extracció d’àrids, de la construcció d’endegaments o la construcció de l’autopista i la Línia d’Alta velocitat, entre d’altres.

L’any 1996, el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, recolzant una iniciativa dels Ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs, va aprovar un projecte, que va rebre un important ajut europeu, per recuperar mediambientalment la llera del Besòs entre Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet. El projecte -ja realitzat- té dos àmbits territorials en els quals s’han dut a terme actuacions ben diferenciades. En el tram que va de Montcada i Reixac a Santa Coloma de Gramenet, s’han creat diferents zones humides que s’abasteixen de les aigües de la depuradora de Montcada i, per tant, es millora la qualitat del riu. En canvi a la zona que comparteixen Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs s’ha construït un parc fluvial, que ha permès recuperar el lleure a certes zones del riu. Aquesta actuació té continuïtat amb les obres que han permès recuperar el riu fins al seu aiguabarreig amb el mar (més informació a Espais Fluvials).