- Consorci Besòs Tordera - http://besos-tordera.cat -

Subconca del Tenes

Riu Tenes Parets del Vallès [1]

Riu Tenes (Parets del Vallès)

El Tenes neix de les aigües que davallen de les cingleres de Gallifa, del Bertí i de Centelles, així com dels altiplans de Castellterçol. En alguns d’aquests descensos les aigües generen salts i formen gorgs de gran bellesa, com és el cas de Sant Miquel del Fai. L’escriptor català Ferran Canyameres ho descriu amb veritable fervor al seu llibre El Vallès, vigor i bellesa (1961): “Els elements circumdants semblen abocar-se sobre aquest paratge que, amb les cascades, roquissars, caus i molses de mirífic color, compon i manté en vitalitat un autèntic palau de goges. Roques despreses del cim retenen, formant llacs del més pur cristall, l’aigua que per tot brolla i que fuig en cascada per entre el joc dels penyals blancs i roigs recamats de vegetació”.

Un cop el Tenes arriba a Santa Eulàlia de Ronçana, entra a la plana vallesana i passa a circular per relleus argilosos fins arribar al Besòs. El Tenes és una vall que exemplifica el que és el conjunt de la conca del Besòs, ja que evoluciona d’uns paisatges rurals en la seva capçalera, fins a d’altres plenament industrials en el seu tram final.

La conca del Tenes té una superfície de 154km2 i el riu una longitud de 28 km. El seu comportament és molt semblant al de la resta de rius i, per tant, l’estiu és una estació on pot arribar a quedar sec durant unes setmanes i, en canvi, la tardor és l’època de les crescudes o rierades, com la que va tenir lloc l’octubre de 1994 degut a un episodi de fortes pluges a la capçalera, que va provocar greus inundacions a la plana.

En els darrers decennis, el Tenes i els paisatges per on passa han patit importants transformacions. Per exemple, a les planes agràries que hi ha entre Santa Eulàlia i Mollet s’ha instal·lat un important nombre de polígons industrials, que s’alternen amb zones que encara mantenen un caràcter agrari.