- Consorci Besòs Tordera - http://besos-tordera.cat -

La conca de la Tordera

La conca de la Tordera, amb una extensió total de 898 Km2, se situa a cavall de les províncies de Barcelona i Girona, entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva, el Maresme i un sector d’Osona. A la seva capçalera drena les aigües del vessant sud-oriental del Montseny i les Guilleries (serralada Prelitoral catalana) i dels vessants septentrionals dels massissos del Montnegre i la Selva Marítima (serralada Litoral catalana). La superfície de la conca ocupa també, en el seu tram mitjà, part de la depressió Prelitoral catalana i de la depressió de la Selva. A través d’una franja d’altitud deprimida de la serralada Litoral, la Tordera arriba a desembocar al mar Mediterrani entre els municipis de Blanes i Malgrat, formant un petit delta de tipus arcat d’aproximadament 8 km2 de superfície.

Tordera - Sargar inici curs mitjà plana Palautordera [1]

Tordera – Sargar (inici curs mitjà). Plana Palautordera.

El curs principal de la Tordera, amb 61 km de recorregut, neix al massís del Montseny entre el Turó de l’Home (1.712 m) i Matagalls (1.696 m), i popularment s’atribueix el lloc del seu naixement a la font Bona, a la vall de Sant Marçal (1.600 m).
L’àrea que delimita la conca està formada per un conjunt de diferents subconques, entre les quals destaquen la riera d’Arbúcies, amb una superfície de 99,89 ha, amb un curs principal que neix al massís del Montseny i recorre els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Hostalric, a La Selva; i la riera de Santa Coloma, que ocupa una extensió total de 56 ha, neix al massís de les Guilleries i recorre la plana de la Selva a través dels termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. A la part final de la plana al·luvial de la riera de Santa Coloma de Farners s’ubiquen els estanys de Sils, amb 382 ha de superfície.

Longitud de les principals rieres tributàries de la Tordera
Riera Longitud (km)
Marge esquerre Pertegàs 3
Riera de Gualba 12
Riera de Breda 8.6
Riera d’Arbúcies 31.6
Riera de Santa Coloma 30.2
Marge dret Riera de Vallgorguina 6.7
Riera d’Olzinelles 7
Riera de Fuirosos 7

 

La Tordera es considera un riu d’origen pluvial, amb un règim que es troba clarament influenciat per paràmetres com la pluviometria, l’estructura geològica i la hidrologia.
Els aqüífers protegits de la conca de la Tordera són l’aqüífer de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els aqüífers de la Baixa Tordera.

Tordera - Sargar inici curs mitjà plana Palautordera [2]

Tordera – Sargar (inici curs mitjà). Plana Palautordera.

El caràcter mediterrani condiciona un període de sequera estival i una marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, quan es poden presentar episodis forts de tempestes i precipitacions. Aquests fenòmens poden produir crescudes sobtades del riu que a la regió s’anomenen torderades.
La localització geogràfica de la conca de la Tordera contribueix a la presència d’un gradient orogràfic accentuat. De fet, la transició entre les zones amb més altitud de la conca, emmarcades en els massissos del Montseny i del Montnegre, i les zones de cota més baixa, ubicades a la depressió Prelitoral i els últims trams pròxims a la franja litoral, té lloc en un context regional relativament petit. Tot plegat conforma un particular mosaic de condicions climàtiques en el qual es troben representades tres regions biogeogràfiques: la mediterrània, l’eurosiberiana i la boreoalpina. Aquesta riquesa biogeogràfica contribueix a la presència d’uns valors de biodiversitat notable en el context de la conca.

Tordera - Curs mitjà aiguabarreig riera Arbúcies [3]

Tordera  (curs mitjà). Aiguabarreig riera Arbúcies.

Històricament, i fins a l’actualitat, la Tordera ha actuat com a motor impulsor de l’activitat socioeconòmica, així com dels diferents usos que s’hi desenvolupen. El riu esdevé l’element vertebrador del territori, l’eix geogràfic de referència a partir del qual s’estableixen els nuclis de població i les activitats socioeconòmiques.
La població de la conca actualment és de 282.513 habitants (2017), i es concentra principalment a les conurbacions de la plana de la Tordera (destaquen els nuclis de Sant Celoni i Tordera), i sobretot als nuclis costaners propers a la zona de desembocadura (Blanes, Lloret de Mar, Pineda de Mar i Malgrat de Mar). En aquests darrers municipis, la densitat poblacional oscil·la entre 15.000 i 20.000 hab./Km2, a diferència d’altres de capçalera com Montseny o Fogars de Montclús amb densitats d’uns 100 hab./Km2. Són especialment importants les oscil·lacions estacionals de població, eminentment estivals, degudes al turisme, duplicant o, fins i tot, triplicant la població resident.
La conca de la Tordera inclou en el seu àmbit geogràfic un bon nombre d’espais naturals protegits. En el cas del curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació de l’entorn i la preservació de la biodiversitat associada a l’àmbit fluvial. El riu transcorre per un territori tancat i abrupte, amb un grau d’antropització baix. En el seu curs mitjà, la Tordera travessa longitudinalment el corredor situat entre els massissos del Montnegre i del Montseny, on conflueixen importants infraestructures viàries i ferroviàries, entre elles la C-35, l’AP7, el TGV i la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou, i un notable eix industrial. En aquest tram, la Tordera es veu afectada per abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials. Ja en la seva desembocadura, hi conflueixen les activitats agrícoles del delta i una important zona turística associada al litoral del nord del Maresme i del sud de la Selva.

Tordera - Curs baix [4]

Tordera (curs baix)

Altres transformacions del territori a la zona de la plana al·luvial, essencialment motivats per l’extracció d’àrids, l’augment del sòl industrial i les infraestructures viàries, han restringit l’àmbit fluvial a una franja estreta i molt artificialitzada. Aquesta alteració, tot i que no hi ha preses ni embassaments al curs principal, ha comportat la modificació morfològica de la llera, afectant tant el desenvolupament de la dinàmica fluvial com les relacions entre riu i aqüífer. Els paràmetres hidrològics de la conca de la Tordera es troben molt condicionats per la forta demanda a què estan sotmesos.
Aquesta confluència d’elements d’interès social, econòmic i ambiental fa de la conca de la Tordera un territori d’una singularitat excepcional.

Font principal: Boada, M.; Mayo, S.; Maneja, R. (2008): Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural.