Si tanco els ulls i viatjo al passat, un passat no tan llunyà, encara recordo com era el riu Tenes, el que travessa el meu municipi, Parets del Vallès, fa uns anys.

L’aigua era bruta. Les lleres, plenes de deixalles i andròmines. De fet, si m’esforço una mica, encara puc ensumar aquelles olors que feia que visquéssim d’esquena al que malauradament havia esdevingut una claveguera a cel obert.

Però aquesta imatge no era només la del Tenes, sinó la de tots els rius de la conca del Besòs: el Mogent, el Congost, el Ripoll, la Riera de Caldes i el Besòs. Les aigües baixaven de colors diferents, amb escuma, i arrossegaven entre si tot tipus d’abocaments. L’aigua estava contaminada i morta, no hi havia vida.
Quan li explico això a la meva filla, que ara té 9 anys, li sembla del tot impossible. Ella, com molts altres joves i nens, han crescut mirant al riu. Un riu d’aigües netes, amb unes lleres més cuidades i accessibles, amb la seva flora i fauna típiques, on podem veure ànecs, peixos, amfibis i rèptils… I si mirem al cel, hi trobem gran quantitat d’espècies d’aus.
Aquesta espectacular transformació té una data d’inici: el 29 de febrer de 1988. Aquest dia es fundava el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, del que ara tinc el privilegi de ser-ne el president. Un organisme que ha fet molta i molt bona feina, d’una manera callada i silenciosa, però visible i evident. Ha fet realitat el que per a molts era un impossible, una utopia.
Enguany, el Consorci celebra els seu 25è aniversari. I jo, com segur que molts altres ciutadans i ciutadanes, el vull felicitar per haver fet realitat aquest somni i haver-nos retornat els nostres rius. I vull fer extensiva aquesta felicitació a tots aquells organismes, entitats, professionals i ciutadans que han contribuït en la millora d’aquests espais fluvials. Felicitats a tothom i, sobretot, gràcies!

Sergi Mingote
President del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs