Les aigües dels nostres rius continuen pel bon camí, aquell que van iniciar fa més de 25 anys,

 

i segueixen millorant, tal com indiquen els seus baixos nivells d’amoni i càrrega orgànica, nocius per a la vida aquàtica . Tot i així, no ens volem quedar aquí, volem continuar incrementant la seva qualitat i seguim treballant per afinar encara més els processos depuratius a les nostres EDAR amb l’eliminació del fòsfor o intensificant l’eliminació d’amoni als trams amb més pressió humana i industrial, com pot ser la part final del Besòs. Hem de reduir també l’afecció que es produeix durant els episodis de pluja – cada cop més espaiats i intensos- , que  renten terrats, teulades, carrers i clavegueres i arrosseguen aquesta contaminació, que no sempre podem tractar, al medi natural.
Però un riu no són només les seves aigües, és un conjunt on la fauna i la flora hi juguen un paper ben destacat. Durant anys, s’ha malmès la vegetació de ribera i no s’ha tingut en compte la seva funció ecosistèmica bàsica per al correcte funcionament d’un riu: permet el desenvolupament d’espècies animals i vegetals, fa de corredor biològic, és un filtre natural de nutrients, serveix per estabilitzar els marges i intervé en el retard de les crescudes, entre altres. Un urbanisme desmesurat, la rectificació dels cursos dels rius i l’ocupació de les planes d’inundació va malmetre la vegetació de ribera i va obrir una porta a la introducció de moltes espècies al·lòctones, com la canya americana, els ailants o la robínia, tan difícils d’eradicar. Ja fa anys que treballem en la restitució d’aquests entorns, amb tècniques sofisticades i poc invasives, com la bioenginyeria.
Aigua, flora i fauna. Quan aquests tres components es troben en harmonia, com ja està passant a la conca del Besòs, els rius esdevenen espais naturals de referència per a usos socials, lúdics, esportius… És així, com sorgeix la necessitat de recuperar els camins fluvials, vies verdes que, tot resseguint els cursos fluvials, han d’unir pobles i persones.
Ens cal una profunda reforma del model de gestió del sanejament català. L’administració local, exercint les competències que li són pròpies, ha de ser coresponsable de la gestió econòmica del cànon de l’aigua. És des de la proximitat al territori i al ciutadà com s’han d’abordar amb garantia d’èxit els problemes de les nostres aigües. Hem de participar de manera més directe en l’administració dels recursos d’un impost finalista com és aquest, cal  descentralitzar de l’ACA i apostar pels organismes de conca, com el nostre, com a gestors eficients dels recursos del ciutadà.
Tenim un futur esperançador, que requereix també la implicació ciutadana. Cal posar fi als abocaments de runes i deixalles. Hem d’evitar alguns gestos quotidians com llençar les tovalloletes d’un sol ús pel vàter –que estan generant greus problemes d’embussos a les xarxes de clavegueram i dificultant el treball de les depuradores- o abocar l’oli de cuina per la pica. Canviant aquests petits hàbits, estarem vetllant pels millors jardins que podem tenir a casa nostra.

Sergi Mingote

President del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs