Els rius no són només un canal per on circula aigua sinó que també són un espai on hi viuen i s’interrelacionen plantes, animals i persones.

Un fet, però, que durant molts anys, i fins fa poc més de dues dècades, era impossible d’imaginar a gran part de la conca del riu Besòs. El desenvolupament urbanístic i el teixit empresarial desplegats al seu entorn, sumats a la manca de sensibilitat medi ambiental, havien convertit els rius en abocadors i clavegueres a celobert.
L’any 1988 es constituïa el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. S’iniciava, així, un canvi d’etapa i una nova manera d’entendre i de viure els nostres rius. La millora de la qualitat de les aigües, amb l’aplicació dels plans de sanejament, i els treballs duts a terme per recuperar i restablir el medi fluvial en el seu conjunt han generat un increment de la biodiversitat i el retorn, després de molts anys, de determinades espècies al seu hàbitat natural. Tota aquesta tasca està servint, alhora, per apropar la natura a la ciutadania, que gaudeix cada cop més dels espais fluvials dels seus municipis i dels del seu entorn.

La musaranya aquàtica, el turó, la rata d’aigua, la llúdriga i el visó americà són els principals mamífers que habiten en diferents indrets dels rius de la conca del Besòs. La musaranya d’aigua s’ha pogut veure als torrents de la capçalera de la conca, on s’hi donen les millors condicions d’aigua i bosc de ribera. Pel que fa a la llúdriga, els experts han trobat rastres d’aquest mamífer, extingit durant els anys 30 del segle passat, a les vores del riu Congost.
Actualment, els peixos autòctons de la conca del Besòs són dues espècies mediterrànies, el barb de muntanya i la bagra. També n’hi ha una migradora, l’anguila, i dues de marines que toleren les aigües salabroses de la desembocadura, com són la llisa calua i la llisa llobarrera.

L’entorn de la conca del riu Besòs ha esdevingut espai per a més de 250 espècies d’aus. Les més fàcils de contemplar són les d’hàbitat aquàtic. Així, podem veure exemplars de bernat pescaire, martinet blanc, corb marí, esplugabous, cueretes als trams dels rius de la plana vallesana, d’ànecs coll verds i cabussets, principalment en els  aiguamolls de Can Cabanyes (Granollers), Can Salvi (Mollet del Vallès) i al parc de l’Hostal de fum (Palau-solità i Plegamans). Per últim, cal destacar el retorn del cames llargues, que viu sobretot al riu Besòs i el tram baix del Congost, però que durant la migració apareix irregularment a altres cursos d’aigua, com la riera de Caldes.
La recuperació de les lleres dels rius per part de la ciutadania com a zona d’esbarjo i d’activitat física, i la presència de mamífers, peixos i més de 250 tipus d’aus han retornat la vida a la Conca del Besòs.

Sergi Mingote, president del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.