Una data: 5 de juny. Una celebració: Dia Mundial del Medi Ambient.

Un sentiment: satisfacció davant els reptes assolits.

Un objectiu: continuar millorant el nostre entorn fluvial. Una alarma: manca de respecte i desequilibri entre home i natura.

La millora dels entorns fluvials de la conca del Besòs és ja una realitat que ens fa sentir orgullosos i satisfets pels esforços fets per revertir una situació que, a priori, semblava irreversible. Un dels objectius d’aquesta recuperació dels entorns era i és, entre altres, que els ciutadans i les ciutadanes tornessin a viure de cara al riu, es retrobessin amb aquests espais, que ens ofereixen tantes alternatives d’oci, esportives i lúdiques, amb aquests jardins naturals. Ara bé, aquesta aproximació a la natura s’ha de fer sempre respectant-la i mantenint el seu equilibri. Un bon exemple de manca de respecte vers el medi natural (i deixant de banda els abocaments de deixalles i andròmines, que són actuacions totalment conscients i deliberades) és l’ús dels camins fluvials com a rutes per a quads, motocicletes i, quan l’amplada ho permet, fins i tot, per a cotxes. Des del Consorci, estem treballant de valent per recuperar, arranjar i connectar els camins fluvials de la nostra conca, però l’ús d’aquestes vies naturals ha de ser per anar a peu, en bicicleta o, fins i tot, a cavall. No podem convertir els camins en carreteres.
Fa uns mesos, l’Ajuntament de Bigues i Riells es posava en marxa per fer complir l’ordenança que prohibeix el bany als gorgs de la part alta del riu Tenes, sota Sant Miquel del Fai. Aquest és un bon exemple, si bé no és l’únic que hi trobem, de manca d’equilibri entre l’ús que fa l’home i l’ecosistema. Es palesava així una nova problemàtica que, crec, hem de solucionar i corregir amb pedagogia. La invasió d’aquests indrets pot comportar greus problemes a la fauna autòctona. Fa gairebé dos anys celebràvem el retorn de la llúdriga al riu Tenes, després de més de 40 anys de la seva extinció. Des d’aleshores, des del Consorci seguim estudiant la presència d’aquest mamífer -estès pràcticament per tots els rius de la Conca- i hem obtingut imatges que certifiquen que la llúdriga sembla que ha vingut per quedar-s’hi, sempre i quan se senti segura, en un entorn natural propi i trobi el lloc adequat per menjar i viure. Segons els experts, la invasió de les lleres per part de la ciutadania podria provocar que l’animal busqués un altre indret on refugiar-se i, un cop més, la mà de l’home estaria darrere del trencament l’ecosistema.
I quan fem servir aquests espais com toca, cal també estar atents i recollir les nostres deixalles. Llaunes, papers, bosses i ampolles, entre altres, s’han convertit en les petjades que deixa l’home al seu pas per la natura.
Gaudim de la natura, observem-la, apropem-nos-hi… però no la fem malbé. De natura només n’hi ha una.

Sergi Mingote


President del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs